Mercè Rodoreda

Experts estrangers i catalans expliquen per què la literatura de Mercè Rodoreda, nascuda ara fa un segle, s’ha convertit en un clàssic que continua captivant lectors. Sobretot gràcies a la seva aparent senzillesa. De fet, ja ho deia ella mateixa al pròleg de Mirall trencat: “Escriure bé és difícil. Per escriure bé entenc dir amb la mateixa simplicitat les coses essencials. No sempre s’aconsegueix. Donar relleu a cada paraula, les més anodines poden enlluernar encegadores si les col·loquem en el lloc adequat… Tota la gràcia d’escriure rau en encertar amb el mitjà d’expressió, l’estil. Hi ha escriptors que ho aconsegueixen de seguida, altres triguen molt, altres no ho troben mai.”

Denise Boyer

Universitat de la Sorbona

Les seves novel·les són profundament amorals. Mai no va voler imposar cap judici moral als lectors. No hi ha veritat absoluta de la vida ni dels éssers. Tenia una mentalitat postmoderna. En una època en què tant el catolicisme com les ideologies, fossin de l’índole que fossin, imposaven el seu sentit preestablert de la vida, Rodoreda mai no es va plantejar iniciar cap corrent de pensament amb els seus escrits. Que consti que en dir amoral, no vull dir que sigui immoral. Però mai no suggereix què està bé o què està malament. I, sincerament, ja portem uns quants anys en què no podem estar segurs de res.

Kathleen McNerney i Kathryn Everly

Universitat de Virgínia i de Siracusa

És una escriptora fantàstica. De fet, als EUA en els darrers anys estan apareixent tant noves edicions crítiques de la seva obra com reedicion de les novel·les més importants. La seva visió de la societat és molt actual, amb la radiografia de les diferents jerarquies socials i els diversos gèneres de classe: fins i tot amb els seus comentaris sobre els regionalismes i el catalanisme sempre dins d’un marc universalista. Així mateix, va ser capaç de traslladar el llenguatge de la filosofia a l’escriptura. A més, després de la seva lectura es desprèn el gran coneixement que tenia d’altres cultures: Shakespeare, Mansfield, T.S. Eliot, Paul Klee…

Josep Maria Sobrer

Universitat d’Indiana

Senzillament: és que és molt bona. Bàsicament parla de la vida, tant dels seus elements preciosos com dels podrits. En el final de la vida, era capaç d’apropar-te a la llum, al gust del cafè, al perfum d’uan flor… El seu positivisme traspua arreu dels seus escrits. Malgrat estar en plena davallada, et fa disfrutar mentre encara quedi un alè de vida.

Barbara Luszac

Universitat de Poznan, Polònia

Atrau la seva llengua, la seva manera de treballar-la, el seu estil… Captiva no tant pel que diu, sinó per tot allò que no diu: allò que suggereix, allò que et fa descobrir com a lector. A més, t’identifiques plenament amb cadascun dels seus personatges.

Carme Arnau

Historiadora i crítica literària

La prova, si en calia, de la seva vigència rau en el fet que interessa molt a la gent jove. L’exigència de la seva escriptura, el fet que no hi hagi només una Rododera, sinó moltes (una de realista, una altra de frantàstica, etc.) enganxa el jovent. A més, té una visió crítica de la societat. La seva escriptura és molt atractiva. És aparentment senzilla però de molta categoria. Empra un català planer però molt ric, molt actual. No és un català forçat. En l’època de Rodoreda hi havia escriptors que apostaven per un català forçat que grinyolava per tot arreu, mentre que ella va ser capaç, a partir d’un català col·loquial, d’assolir un alt nivell literari.

Marina Gustà

Universitat de Barcelona

Va ser capaç de convertir en literatura tots els matisos de l’experiència humana amb un llenguatge tan elaborat que, sota la capa d’una facilitat aparent, cada lector, del més verge al més podrit de literatura, s’hi pot sentir interpel·lat.

Joaquim Mallafré

Universitat Rovira i Virgili

Hi ha diferents motius per entendre la seva vitalitat actual. D’una banda, no es pot discutir la seva qualitat com a escriptora. Aguanta molt bé la comparació amb altres escriptors europeus de l’època. Tampoc es pot passar per alt l’interès que desperta actualment la literatura feminista, així com la curiositat que poden sentir països de llengües minoritzades, o països, com és el cas de l’Europa de l’Est, amb un passat caracteritzat per l’opressió i la submissió. Tampoc podem oblidar que qualsevol acte de celebració o commemoració, com el seu centenari, ajuden a portar-la de nou a primer pla.

Joaquim Molas

Universitat de Barcelona

La seva vigència resideix en el fet que la seva obra és una barreja d’observació i imaginació, d’experiència i reflexió sobre la condició humana, amb la qual construeix, d’una banda, unes històries i uns personatges amb entitat pròpia, i, de l’altra, un discurs ple de replecs, insinuacions i símbols. En poques paraules, la seva obra satisfà tant el lector més anònim com el lector més exigent i exquisit. Cada lector i cada generació de lectors hi troba el que busca. Uns ho troben a la Plaça del Diamant, altres a Mirall trencat, altres a Quanta, quanta guerra… i altres a La mort i la primavera.